FÉ CONFIDANÇA A LA GENT,
A L'INTELIGÉNCIA COLLECTIVA
REVISCOLAR L'EUROPA AMB LO COLLECTIU

Complètz lo fòrmaire çai-aba* camps obligatòris

Définir los diferents poderes

Fa mai de 200 ans, lo trabalh de Montesquieu a servit de basa per determinar una organizacion en 3 poders : Legislatics, Executius e Judiciaris. Aquesta vision es probablement inadequada a l'organizacion actual. Qu'en es de l'educacion ? Des Medias ? Del poder Militar ? Un sol poder Executiu deu decidir de tot. En mai la separacion dels poders es biesada pels partits politics, los lobbies o puslèu, la corrupcion. Es per aquò que nòstre primièr trabalh serà de determinar los diferents poders a distingir dins la constitucion. Puèi, per cadun, qual deu èsser la responsabilitat de l'Europa o de cada Estat e quins processus devon èsser mes en plaça per propor e decidir de las leis o determinar los responsables.

La vertadera Democracia coma brússola.

Mai benlèu garant de la separacion dei poders, la Democracia es la capacitat dau pòble de decidir, en tot moment, dei causas que lo concernisson. Una Democracia pòt avoir de defauts. Los mai frequents criticats son lo populisme e lo costat temps que pren. Fau far la diferéncia entre "l'obligacion de votar totes las leis" e "la capacitat de votar cada lei". De mai, "Votar" sens èstre "Infòrmat" garanti pas la qualitat dau vot. La vrai Democracia es un Rampart contra las derivas d'un sistèma electoral qu'a tendéncia de favorisar, temporàriament o de manièra durabla, l'oligarquia.

Democracia Liquid coma alernativa democratica mens temps-consumientaus als sistèmas electoraus.

En democracia liquid, lo representant del ciutadan non es pas lo ganhador d'una eleccion mas aquel que es chausit personalament per aqueth per lo representar. Autrament, si lo representant non vota pas coma lo volè desirar lo ciutadan, aquel pòt votar el meteis. Aquesta moda de designacion es mai respectuosa del ciutadan e permet d'èsser tan eficaç coma lo sistèma electoral actual.

La democracia compartida per mettre en avant l'intelligència collectiva e repartir la càrrega de trabalh.

En democracia compartida, las decisiones políticas se distribuyen de manera equitativa en toda la población. Por lo tanto, cada ciudadano trabaja en uno o más temas de la sociedad y las propuestas hechas son el resultado del trabajo de los ciudadanos del grupo. 

La démocratie consensuelle comme solution au populisme et autres biais d'un vote majoritaire simple

La democracia consensual exigeix que una decisió tingui en compte el resultat dels vots dins de diversos grups de perfils d'individus. Per exemple, el grup dels homes, de les dones, dels majors de 50 anys, dels menors de 30 anys, dels actius... Per a ser acceptada, la majoria absoluta del grup general ja no és suficient. La decisió ha de ser acceptada per cada grup de manera independent. Una societat amb un 60% d'homes no podria imposar una solució a les dones sense el seu acord. D'aquesta manera, l'acord d'alguns grups pot evitar les derivacions populistes.

Lo Referendum d'Iniciativa Ciutadana

En democracia, los ciutadans devon aver un mejan, unicament ciutadan e pas enlaidiment liga a un filtratge administratiu o oligarquic, de suètjar de proposicions a l'ensemble dels ciutadans. Es l'objectiu del RIC.

Qualificar mai l'estile de vot

Lo vòte binari Òc/Non ont la question es impostada es una demarcha classica mas pòra. Lo vòte necessita de s'interessar a la question, de s'informar. Exprimir son vòte es finalament una infima partida del temps que lo ciutadan li consacra e sa simplicitat pòt prejudicar enormament a la lectura futura del resultat. La proposicion es-t-ela urgença ? Es-ela sufisament importanta al punt de justificar lo budget que devra li èsser alòtjat ? Deuriá en far una prioritat ? Quin es lo nivèl d'adhesion del votant ? Aital, en complexificant lo nombre de responsas e d'informacions recuèlhas sus un vòte, la lectura del resultat pòt aportar una responsa d'avantatge coherenta amb la problematica.